Castelló i Maçalepha : dos llocs del terme del castrum de Tivissa en la carta de seguretat als sarraïns de la Ribera d'Ebre (ca. 1153) / Antoni Virgili Colet
Virgili i Colet, Antoni


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 33 (2023) , p. 107-122 : il. (Articles dedicats a Tivissa) 
Resums en català, castellà i anglès.

En aquest article s'identifiquen i es localitzen dos dels topònims que consten en el document de convinença que Ramon Berenguer IV va atorgar als sarraïns de la Ribera d'Ebre a mitjan segle XII: Castelló i Maçalefa. El document s'inscriu en els processos de conquesta cristiana i de colonització que van suposar la destrucció de la societat andalusina i la construcció d'una nova societat articulada segons els paràmetres de l'ordre feudal. La contextualització de la carta permet també conèixer aspectes sobre la gestió que els conqueridors cristians van fer de la població vençuda.

Palafrugell histórico / por Jaime Marqués
Marquès i Casanovas, Jaume


En: Revista de Palafrugell. Palafrugell. Año IV, núm. 6-7 (junio-julio 1965), p. 13-14
Títol en castellà, text en català.

La Conquesta i la feudalització del Montsià a través de la documentació (segles XI-XIV) / Jordi Marquès Ariño
Marquès i Ariño, Jordi


En: Mestall : butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines. Girona. Any XXIV, núm. 52 (desembre 2022), p. 15-17 : il. (Recerques) 
Resum del treball final del Màster en Cultures medievals de la Universitat de Barcelona. Direcció: Maria Soler Sala (UB) i Antoni Virgili Colet (UAB). Data de lectura: 4 de juliol de 2022.

La Torre de Vallferosa (Torà, la Segarra, segles VIII-IX). Primer balanç dels estudis d'una construcció singular / Joan Menchon, Carme Subiranas, Mariona Valldepérez, Josep Blasco, Pilar Giráldez, Màrius Vendrell, Joan S. Mestres, Roger Sala, Helena Ortiz-Quintana, Josep Esteve, Lurdes Verdés



En: 236476 Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l'arquitectura : homenatge al Dr. Alberto López Mullor : Barcelona, 14 de maig de 2018, Bellaterra, 15 i 16 de maig de 2018. Barcelona : Servei de Patrimoni Arquitectònic Local Diputació de Barcelona : Museu d'Història de Barcelona, Ajuntament de Barcelona : Museu d'Arqueologia de Catalunya, Generalitat de Catalunya : Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana Universitat Autònoma de Barcelona, 2020. p. 487-499 : il


La torre de Vallferosa (Lleida) és una construcció que s'ha datat entre els segles X-XI, per tant formaria part de la sèrie de castells de la frontera o marca entre els territoris d'al-Àndalus i els comtats catalans. La seva reinterpretació i les anàlisis de carboni 14 indiquen que realment es va construir entre els segles VIII-IX per la qual cosa no es va edificar a causa de la formació de la frontera del segle X. La datació obliga a buscar nous models d'explicació històrica: torre relacionada amb el control de les comunicacions -camins i carrerades- i el control fiscal entre territoris.

Tortosa 1148. La diplomàcia i l'estrategia d'una política agressiva / Ramon Miravall Dolç
Miravall i Dolç, Ramon


En: 134764 Actes de les Jornades Internacionals d'Estudi sobre els Orígens i l'Expansió de l'Orde del Temple a la Corona d'Aragó (1120-1200) : Tortosa, 7, 8 i 9 de maig de 2004. Tarragona : Diputació de Tarragona, 2010. p. 455-471
 (Ponències) 

Els Templers a Catalunya : implantació i organització fins al 1200 / Josep Maria Sans i Travé
Sans i Travé, Josep Maria


En: 134764 Actes de les Jornades Internacionals d'Estudi sobre els Orígens i l'Expansió de l'Orde del Temple a la Corona d'Aragó (1120-1200) : Tortosa, 7, 8 i 9 de maig de 2004. Tarragona : Diputació de Tarragona, 2010. p. 241-271
 (Conferències) 
Bibliografia.

La Creació de la comanda d'Orta en el segle XII / Vicenç Subirats Mulet
Subirats Mulet, Vicenç


En: 134764 Actes de les Jornades Internacionals d'Estudi sobre els Orígens i l'Expansió de l'Orde del Temple a la Corona d'Aragó (1120-1200) : Tortosa, 7, 8 i 9 de maig de 2004. Tarragona : Diputació de Tarragona, 2010. p. 181-201
 (Ponències) 
Referències bibliogràfiques. Annex.

Les Cases del Temple de Tortosa i Miravet : creació i primers anys / Laureà Pagarolas i Sabaté
Pagarolas i Sabaté, Laureà


En: 134764 Actes de les Jornades Internacionals d'Estudi sobre els Orígens i l'Expansió de l'Orde del Temple a la Corona d'Aragó (1120-1200) : Tortosa, 7, 8 i 9 de maig de 2004. Tarragona : Diputació de Tarragona, 2010. p. 135-148 : il.
 (Ponències) 
Referències bibliogràfiques. Annex.

Josep Serrano Daura , Senyoriu i municipi a la Catalunya Nova (segles XII-XIX) / [Ressenya de: Pere Benito i Monclús]
Benito i Monclús, Pere


En: Anuario de Estudios Medievales. vol. 33, núm. 1 (2003) , p. 575-578
Ressenya de:
- Serrano Daura, Josep. Senyoriu i municipi a la Catalunya Nova (segles XII-XIX) : comandes de Miravet, d'Orta, d'Ascó i de Vilalba i baronies de Flix i d'Entença. Barcelona : Fundació Noguera, 2000

Entre visigots i feudals : el Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat abans de la conquesta feudal (segles XVIII-XII) / Joan Menchon Bes
Menchon i Bes, Joan J.


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 32 (2022) , p. 281-298 : il. (Dossier. Baronia d'Entença) 
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Els territoris de l'antic ager Tarraconensis occidental, que podem circumscriure al Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat van entrar en l'òrbita de l'Alandalús en els primers temps de la conquesta araboamazic (713-717). Les posteriors expansions carolíngia i feudal, a partir de finals del segle VIII, aviat van convertir la zona en una àmplia franja no acabada de controlar per uns ni pels altres, que hom ha convingut a definir com la marca o la frontera. S'ha parlat del Gaià com a referent d'aquesta separació entre els comtats cristians i el califat islàmic. La historiografia ha volgut veure aquests territoris com una zona marginal, buida de poblament o amb una presència humana residual. Ara bé, la reinterpretació de la documentació escrita llatina i àrab, de la toponímia, de les necròpolis i les restes arquitectòniques, com també els resultats -encara pocs- d'algunes excavacions arqueològiques indiquen que la cosa no va ser així, sinó que ens trobem amb unes terres poblades -no sabem encara ni amb quina intensitat ni amb quines formes d'organitzar-se- en part controlades des del districte andalusí de Tortosa i en part pels comtats catalans, en un procés imparable d'expansió que culmina amb la conquesta de la capital de l'Ebre i de la medina de Lleida, ja a mitjan segle XII.

Guillem III de Claramunt, colonitzador del a Secuita? / Marc Dalmau Vinyals
Dalmau Vinyals, Marc


En: Santes Creus : Revista de l'Arxiu Bibliogràfic. Santes Creus. Vol. XXX (2019-2020) , p. 31-52 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La Formació i gestació del patrimoni del monestir de Santes Creus a les terres de l'Ebre (segle XII-XIII) / Antoni Virgili Colet
Virgili i Colet, Antoni


En: Santes Creus : Revista de l'Arxiu Bibliogràfic. Santes Creus. Vol. XXI (2004) , p. 7-32 : il. map. (Estudis) 
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental.

Les Conquestes cristianes de Mallorca : notes i suggerències / Jaume Vidal Alcover
Vidal i Alcover, Jaume


En: Santes Creus : Butlletí de l'Arxiu Bibliogràfic. Santes Creus. Vol. VI, núm. 51 (1980) , p. 125-131
Text de la conferència pronunciada a l'acte acadèmic de la festa anual de l'Arxiu Bibliogràfic, el 2 de setembre de 1979, dedicat al 750è aniversari de la conquesta de Mallorca.

Santes Creus i la conquesta de Mallorca / Miquel Coll i Alentorn
Coll i Alentorn, Miquel


En: Santes Creus : Butlletí de l'Arxiu Bibliogràfic. Santes Creus. Vol. VI, núm. 50 (1979) , p. 109-113
Text de la conferència pronunciada a l'acte acadèmic de la festa anual de l'Arxiu Bibliogràfic, el 2 de setembre de 1979, dedicat al 750è aniversari de la conquesta de Mallorca i a retre un record a Eufemià Fort i Cogul, traspassat el 24 de maig anterior.

Guillem I i Ramon Guillem II d'Òdena / [ressenya de:] E. Fort i Cogul
Fort i Cogul, Eufemià


En: Santes Creus : Butlletí de l'Arxiu Bibliogràfic. Santes Creus. Vol. V, núm. 42 (1975) , p. 111 (Bibliografia sobre Santes Creus) 
Ressenya de:
- Coll i Alentorn, Miquel. Guillem I i Ramon Guillem II d'Òdena. Barcelona : Estudis d'Història Medieval, IV, p. 3-26, 1971

Sobre la reconquesta del territori de Santes Creus / Josep Iglésies
Iglésies i Fort, Josep


En: Santes Creus : Boletín del Archivo Bibliográfico. Santes Creus. Vol. II, núm. 19 (1964) , p. 407-419
Notes a peu de pàgina.

Naixement de Catalunya / Michel Zimmermann
Zimmermann, Michel


Barcelona : Editorial Base, 2023
684 p. ; 24 cm (Base històrica, 189) 
2n Premi d'Història de Catalunya Santiago Sobrequés i Vidal.
ISBN 9788419007643

Michel Zimmermann ha consagrat la major part de la seva obra historiogràfica a la Catalunya medieval, en particular als primers segles de la seva existència. En aquest llibre estudia el naixement, la "creació" de Catalunya, la formació d'allò que podríem denominar la identitat catalana; el sorgiment i la consolidació d'una comunitat humana caracteritzada per una llengua i uns costums comuns, amb institucions polítiques i formes d'expressió originals i un espai propi. Catalunya, doncs, existeix com a realitat humana, territorial, cultural i política. La seva gènesi, clarament un fenomen medieval, es produeix en una seqüència cronològica (segles VIII-XII) que comprèn des de les primeres manifestacions històriques d'individuació de l'espai que esdevindria Catalunya fins al moment en què la difusió del nom demostra el reconeixement de la seva existència, un procés que culmina amb la presa de consciència col·lectiva i la identificació com a entitat política sobirana. Aquesta obra assenyala les etapes de la consolidació de Catalunya en el paisatge europeu com a col·lectivitat conscient de la seva identitat pròpia i reconeguda a l'exterior, un fenomen històric que podríem qualificar de "nacional" o "identitari" i que es reconstrueix a partir de la documentació, que aporta el punt de vista dels contemporanis sobre el seu univers quotidià. (Editorial).

De perifèria de l'Imperi Franc a seu d'un principat feudal / Stephen P. Bensch
Bensch, Stephen P.


En: 233219 Atles MUHBA d'història de Barcelona. Barcelona : Ajuntament de Barcelona, 2023

Sobre la carta de població de la vila i castell Creixent / Salvador Llorac i Santís
Llorach i Santis, Salvador


En: Diari de Tarragona, Núm. 3550 (11 d'abril 1997), p. 11

Reconquesta de Vila-rodona / Millán Martínez Larriba
Martínez Larriba, Millán


[Vila-rodona] : Museu de la Vila, 1982
29 p. : il. ; 22 cm
Bibliografia.
ISBN 8423202755